El 8 de març passat, aquest mateix setmanari em va publicar un article que es deia Sobre les oportunitats perdudes. En ell, explicava les greus conseqüències dels errors tècnics que comportava l’aplicació de la llei de “Solo sí es sí”. Centenars d’agressors sexuals i violadors condemnats, van veure reduïdes les seves penes sortint més aviat al carrer. La responsable d’aquesta llei, la senyora Montero, de “Podemos”, en lloc de reconèixer l’error i rectificar, va enrocar-se en les seues raons. Això va escandalitzar i preocupar tothom, sobretot a les víctimes. Quan ja va ser un clam general, el Govern va reaccionar i va rectificar. Però 5 mesos tard, deixant que centenars d’agressors estiguessin ja al carrer.
Aquesta llei i la seva aplicació van fer molt de mal entre l’opinió pública i van tenir conseqüències en els resultats de les passades eleccions.
Aquests dies, hem vist a la senyora Montero, gairebé implorant un ministeri, i traspassant la seva cartera amb rancúnia quan l’han fet fora del Govern, com també han fet fora a la senyora Belarra. I al final, Podemos es queda sense ministres.
L’evolució d’aquest partit, que va aprofitar la força del moviment social del 15-M per prendre impuls i va tenir al principi un gran suport social, fa temps que va a la baixa.
Ja em preguntava jo en aquell article si no tindria pitjors conseqüències.
Potser ara les estem veient, i aquests dies siguin la crònica d’una mort anunciada per Podemos. Veurem.
